ELS CONSELLS COMARCALS EN LA VEGUERIA DE L’ALT PIRINEU

La creació de les vegueries en la nova organització territorial de Catalunya planteja tota una sèrie de reptes en la relació de l’Administració pública amb els ciutadans, el primer dels quals és una adequada redistribució —ben aclaridora i sense lloc a dubtes ni interpretacions subjectives—, de les competències de totes i cadascuna de les administracions. Res no allunyaria més els ciutadans de la nova organització territorial que la duplicitat de funcions, la qual no faria altra cosa que estendre entre l’opinió pública la imatge d’una Administració feixuga i altament burocratitzada. Cal evitar, de totes totes, aquest clixé. Per tant, abans de crear un nou nivell d’administració pública cal redefinir amb tot detall les competències de cada institució i els recursos de què disposarà per exercir-les.

Les vegueries, i encara més la de l’Alt Pirineu, no es poden instaurar a costa o en detriment dels consells comarcals. Setze anys d’experiència en el tracte amb els ciutadans, de suport als petits ajuntaments i de modernització de les insfraestructures i els equipaments del Pirineu no es poden malbaratar així com així. Despullar un sant per vestir-ne un altre no és fer una política intel·ligent. Quan s’afirma que els consells comarcals s’haurien de despolitizar s’està cometent un acte de demagògia. L’elaboració dels plans de camins rurals o l’establiment de programes de desplegament de les noves tecnologies i la societat de la informació són decisions i acords polítics. Com ho són també les actuacions sobre el patrimoni cultural o el disseny de la promoció turística.

L’experiència de funcionament dels consells comarcals des de l’any 1988, i dels consells comarcals de muntanya des de l’any 1984, ens porta a reivindicar el seu futur com a ens d’ajuda als petits municipis i com a agents de reactivació socioeconòmica i de reequilibri territorial. És obvi que, al llarg d’aquests anys, els consells comarcals han seguit una trajectòria diferent en funció de les caractístiques pròpies de cada comarca. En el cas del Pirineu, la seva incidència sobre el territori i els seus habitants és indiscutible. Podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que han contribuit a “fer comarca”, a cohesionar el territori i a escurçar les distàncies —en tots els sentits— entre els pobles i la capital comarcal. La seva estructura ha encaixat perfectament en una realitat social i geogràfica caracteritzada per la dispersió demogràfica.

Per tant, els consells comarcals no només no poden quedar diluïts en les futures vegueries sinó que, a més a més, han d’esdevenir una peça clau en l’engranatge del procés descentralitzador que comportaran aquestes pròpies vegueries. Des de l’Alt Urgell, proposem que els consells comarcals de l’Alt Pirineu assumeixin també la representació de la Generalitat en el territori amb l’objectiu d’optimitzar recursos i simplificar la relació entre l’Administració i els ciutadans. Es tractaria d’aprofitar les seus dels consells comarcals, la seva infraestructura i els seus equipaments, així com també el seu personal tècnic i administratiu, per atendre les consultes i les demandes adreçades als diversos departaments del govern de la Generalitat. D’aquesta manera evitaríem desplaçaments innecessaris al llarg i ample del Pirineu per a realitzar gestions que els ciutadans podrien dur a terme perfectament a la seva pròpia comarca. Quin sentit té fer anar els ribagorçans a la Seu o els cerdans a Tremp? Cap ni un. No creem nous edificis ni noves estructures funcionarials. Que siguin els delegats territorials els que es desplacin pel territori, comarca a comarca, per atendre les demandes dels pirinencs. El que proposem, en definitiva, és tan senzill com lògic: que els consells comarcals actuem de finestreta única de l’administració de la Generalitat al territori. Però no només de la Generalitat: també de les diputacions.

Després de 16 anys de funcionament, els consells comarcals s’han consolidat com una peça clau en l’engranatge de l’Administració pública a Catalunya. Ha estat un temps suficient per demostrar la seva capacitat de gestió, la seva proximitat a les inquietuds i els problemes d’ajuntaments i ciutadans. Ara que es replanteja l’organització territorial del país, amb la creació de les vegueries, és el moment de fer un pas, decidit i decisiu, en el camí de l’assumpció de noves competències i, sobretot, dels recursos necessaris per gestionar el futur de les comarques de muntanya. Si els consells comarcals rebem aquesta confiança, l’Alt Pirineu avançarà cap a unes millors cotes de reequilibri territorial i, en definitiva, de benestar per a les persones que viuen i treballen en aquestes comarques.

Ventura Roca i Martí
President del Consell Comarcal de l’Alt Urgell